Més enllà

Aquesta merda d'hivern sempre posat als ossos.
Festes de les de no guardar.
La fragilitat que encaixa els nostres cossos.
Sedants, cures en va.

Caien llàgrimes del cel,
tarda grisa d'aire espès.
Com si ja s'endevinés
que el destí fora cruel.

Avançàvem com el vent,
l'asfalt cremant-me baix els peus,
cap un camí confús, incert,
no va tardar a posar el seu preu.

Aquella revolta i el meu despit
sense avisar ja havíen decidit
que era el moment
de fondre el teu temps.

Crues veritats que callen com putes.
La debilitat del meu son.
Taques de rovell que fan sortir de dubtes.
Remeis a gust de tothom.

I no em puc treure del cap
el record d'aquell esglai
dels teus ulls en avisar-me
que era el nostre últim instant.

I a miques va anar-se apagant
la teua vida entre les meues mans.
La meua es va enfosquir des d'ençà.

Estrips i costures.
Retalls de cançons.
Batalles perdudes
als peus del teu nom.

Donaria el meu alè
per acaronar un cop més
la teva pell.
Tot és ple de no res.

I els perquès ara desfets
quan em lleve i tu no hi ets.
I faria el que calgués
per sentir una vegada més
la teua veu rient, dient
que tot això no és cert,
que ja torne a estar despert.

Llums de colors,
ulls de mussol,
un ram de pors,
ulleres de sol.

Cosa de dos,
ales al vol,
tantes tardors,

amb cara d'amor.

La posta de sol dels teus ulls quan em mires.
El camp de visió dels teus jocs.
La graduació d'algunes diòptries.
Retrats, sublims desenfocs.

Jo et volia fer volar
però tu et vas saber guardar
plomes sota l'ala.

Jo em volia llançar al mar
sense haver après a nadar.

Jo et volia despertar
amb somriures a les mans
i sucs de taronja.

Jo et volia fer un bressol
amb la lluna en quart creixent al meu cor.
Jo volia fer quadrar
el ritme dels nostres temps sincopats.

On ets; si em veus, apropa'm fins a tu.
Un batec en senyal que no em tens lluny,
nineta dels meus ulls.

Mira'm un moment als ulls.
Digue'm si no ho volies també tu...

-Sols em queda pensar una pregunta: Tornaria a escollir?, la resposta és ben senzilla: "Si em donaren a triar una vegada més, t'escolliria sense pensar, és que no hi ha res que pensar. Si no hi ha raó ni motiu per dubtar-ho ni un segon, és que tu has estat el millor de tot aquest cor, que et prefereixo més que res en aquest món..."

**Esta vez he escogido el valenciano, mi lengua materna para expresarme. Ha sido difícil, pero esta vez era necesario explicarme así.**

W.F.A.G.T.