Més enllà

Aquesta merda d'hivern sempre posat als ossos.
Festes de les de no guardar.
La fragilitat que encaixa els nostres cossos.
Sedants, cures en va.

Caien llàgrimes del cel,
tarda grisa d'aire espès.
Com si ja s'endevinés
que el destí fora cruel.

Avançàvem com el vent,
l'asfalt cremant-me baix els peus,
cap un camí confús, incert,
no va tardar a posar el seu preu.

Aquella revolta i el meu despit
sense avisar ja havíen decidit
que era el moment
de fondre el teu temps.

Crues veritats que callen com putes.
La debilitat del meu son.
Taques de rovell que fan sortir de dubtes.
Remeis a gust de tothom.

I no em puc treure del cap
el record d'aquell esglai
dels teus ulls en avisar-me
que era el nostre últim instant.

I a miques va anar-se apagant
la teua vida entre les meues mans.
La meua es va enfosquir des d'ençà.

Estrips i costures.
Retalls de cançons.
Batalles perdudes
als peus del teu nom.

Donaria el meu alè
per acaronar un cop més
la teva pell.
Tot és ple de no res.

I els perquès ara desfets
quan em lleve i tu no hi ets.
I faria el que calgués
per sentir una vegada més
la teua veu rient, dient
que tot això no és cert,
que ja torne a estar despert.

Llums de colors,
ulls de mussol,
un ram de pors,
ulleres de sol.

Cosa de dos,
ales al vol,
tantes tardors,

amb cara d'amor.

La posta de sol dels teus ulls quan em mires.
El camp de visió dels teus jocs.
La graduació d'algunes diòptries.
Retrats, sublims desenfocs.

Jo et volia fer volar
però tu et vas saber guardar
plomes sota l'ala.

Jo em volia llançar al mar
sense haver après a nadar.

Jo et volia despertar
amb somriures a les mans
i sucs de taronja.

Jo et volia fer un bressol
amb la lluna en quart creixent al meu cor.
Jo volia fer quadrar
el ritme dels nostres temps sincopats.

On ets; si em veus, apropa'm fins a tu.
Un batec en senyal que no em tens lluny,
nineta dels meus ulls.

Mira'm un moment als ulls.
Digue'm si no ho volies també tu...

-Sols em queda pensar una pregunta: Tornaria a escollir?, la resposta és ben senzilla: "Si em donaren a triar una vegada més, t'escolliria sense pensar, és que no hi ha res que pensar. Si no hi ha raó ni motiu per dubtar-ho ni un segon, és que tu has estat el millor de tot aquest cor, que et prefereixo més que res en aquest món..."

**Esta vez he escogido el valenciano, mi lengua materna para expresarme. Ha sido difícil, pero esta vez era necesario explicarme así.**

W.F.A.G.T.

Momento

Guía tu corazón
a una nueva estación,
a un paseo sin reloj,
a una gran conversación.

Al sonido del mar
y a esa puesta de sol
a una hoguera en un rincón de la noche.

Nadie podrá arrebatarte
toda la magia de ese instante,
hay un millón de motivos
para dar gracias por estar vivos.

No hay nada que pensar;
lo tienes ahí delante,
nada te impide ya
disfrutar el instante.

Sé que alguien te ha podido herir
y sé que aquello era importante,
pero ahora que has llegado aquí,
ahora no puedes derrumbarte.

Ahora va a amanecer el sol
que brillará dentro de ti,
pues vas a concederte el don
de disfrutar y ser feliz.

La vida puede acabar hoy;
pero eso no nos va a impedir
caminar siempre hacia delante.

Nadie podrá arrebatarte
toda la magia de ese instante,
hay un millón de motivos
para dar gracias por estar tan vivos.




"Viva el instante y deje que las cosas se vayan dando. Solo el ahora y el aquí deben tener validez, porque cuando pensamos en el futuro nos llenamos de miedos y angustias..." (Norys Uribe Santana)


W.F.A.G.T.

Dos bellezas y...

Yo soy ardiente, yo soy morena,
yo soy el símbolo de la pasión;
de ansias de goces mi alma está llena.
¿A mí me buscas? - No es a ti, no.

Mi frente es pálida, mis trenzas de oro;
puedo brindarte dichas sin fin;
yo de ternura guardo un tesoro.
¿A mí me llamas? - No, no es a ti.

Yo soy un sueño, un imposible,
vano fantasma de niebla y luz;
soy incorpórea, soy intangible;
no puedo amarte. - ¡Oh, ven; ven tú!

W.F.A.G.T.